Claustre de Sant Salvador de Breda. Estratigrafia de l'arquitectura / Eduard Píriz i González
Píriz i González, Eduard


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 81-104 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El reial monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona se'ns mostra avui com un dels pocs cenobis femenins europeus d'origen medieval que encara conserva la seva clausura monàstica. Associat des de la seva fundació -l'any 1326- per la reina Elisenda de Montcada a la Casa Reial, disposa d'una bona part de les seves estructures originals del segle xiv, amb unes característiques edilícies i de projecte certament singulars i originals; un fet que el posiciona, per dimensions i arquitectures, com un dels millors exemples monàstics gòtics del continentEs presenten els resultats obtinguts del seguiment arqueològic de la retirada dels revestiments de les façanes interiors i exteriors de les ales sud i est, i de part de la façana interior de l'ala oest del claustre del monestir de Sant Salvador de Breda. S'ha realitzat l'estudi estratigràfic dels paraments verticals i un aixecament ortofotogràfic de totes les façanes intervingudes. Han estat agrupats els diferents elements que conformen cadascuna de les façanes estudiades, en unitats estratigràfiques, i s'han establert les seves relacions d'anterioritat i posterioritat. D'aquesta manera, s'ha aconseguit determinar una hipòtesi cronològica i evolutiva dels edificis que configuraven el claustre del monestir. Hom ha localitzat una sèrie d'elements arquitectònics originals que es poden associar al moment constructiu inicial del cenobi.

El Conjunt monumental del castell de Sallent, segles IX-XIV i evolució posterior, breu història / Eduard Píriz i González
Píriz i González, Eduard


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 133 (primavera-estiu 2022), p. 4-13 : il. (Dossier. Preservar el patrimoni de torres i castells (II)) 

El present article ha estat desenvolupat a partir de l'estudi històric i arquitectònic del conjunt monumental del castell de Sallent, que vaig fer paral·lelament al Pla Director per encàrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona arran de la voluntat de posar en valor i recuperar el conjunt monumental per part de l'ajuntament de Sallent. Aportem un petit resum de la història del castell de Sallent i de la seva església, conjuntament amb un estudi arquitectònic i constructiu incipient, dels elements que composen el monument.

El Castell de Segur / Eduard Píriz i González
Píriz i González, Eduard


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2018-2019 (2021) , p. 264-299 : il.
Bibliografia.

En aquest article recollim tota la informació que s'ha generat sobre el castell de Segur a partir dels resultats de les campanyes arqueològiques que es van dur a terme entre el 2015 i el 2018. Les dades obtingudes s'han compaginat amb l'estudi històric i documental del castell que vam fer l'any 2015. El castell de Segur va desaparèixer com a edifici funcional entre el mes de maig i el mes de juny de l'any 1616. El 29 de maig d'aquell any, el diumenge de la Trinitat, cap al migdia, es van presentar al castell de Segur les tropes a cavall i d'infanteria que Francisco Fernández de la Cueva, duc d'Alburquerque, lloctinent general de Catalunya, havia demanat al rei Felip III per combatre els fautors del bandolerisme al Principat. Francisco de Atiensa, capità de les tropes, va treure del castell les senyores Dionísia i Maria Anna, mare i esposa, respectivament, de Miquel de Calders, senyor de Segur, que estava absent. Tot seguit -tal com comenta un dels soldats de les tropes que va escriure una mena de diari de la seva estada a Catalunya-, aquest mateix dia, van iniciar les feines d'enderroc del castell. Van trigar 11 dies i, per tant, a mitjans del mes de juny del 1616, el castell de Segur ja era a terra (...).